ELL ES QUEDA AMB TOTS NOSALTRES PERÒ EL SEU COS MARXA

 

                                                      Aquest preciós escrit el va fer el seu germà Jordi

La mort d’en Salvador Castellà ha sobtat a tothom. La primera a mi, que no m’ho esperava que una pneumònia tan agressiva l’arranqués de l’entorn de persones que l’estimem i que el trobem a faltar tant.

Després de 25 anys de conviure en parella, sembla que no pugui ser que no el vegi més, que no el senti entrar per la porta de casa, que no tornem a compartir junts res més, que no agafi la moto, que no utilitzi tot el material pictòric que té per gastar, que no em sorprengui amb una nova creació, en definitiva, no tornaré a gaudir del seu somriure.

Però al contemplar les obres que ens ha deixat, faran que se m’escapi un petit somriure al redescobrir l’amor que ell va plasmar en els seus treballs que feia de tot cor, eren la seva vida i la seva passió.

En Vador es va assegurar que no l’oblidéssim, deixant la seva obra que ens recorda que un dia, un temps, una curta vida la va passar al nostre costat, amb nosaltres compartint les petites coses que ens acosten a la felicitat.

Carme Rovira Domènech

Aquest és el darrer selfie que ens vam fer a l'avió anant cap a Cadis